Bookbot

Cent dies de felicitat

Ocena książki

Parametry

  • 416 stron
  • 15 godzin czytania

Więcej o książce

Què faries si et quedessin cent dies abans de la teva mort? Lucio Battistini, un home de quaranta anys, expallanuotista amb dona i dos fills petits, sap exactament quan morirà. La data la va fixar ell mateix, després de rebre la visita d'un convidat inesperat: un càncer de fetge que ha anomenat «l'amic Fritz». Cent dies de vida abans de l'últim tram. Cent dies per deixar un bon record als seus fills, jugar amb els amics i, sobretot, reconquistar el cor de la seva dona, ferit per una traïció inesperada. Cent dies per descobrir que la vida és divertida i sempre et sorprèn. Cent dies en què Lucio decideix comprometre's amb la cosa més difícil de totes: ser feliç. Perquè, com deia Nicolas de Chamfort, «la més perduda de les jornades és aquella en què no s'ha rigut».

Zakup książki

Cent dies de felicitat, Fausto Brizzi

Język
Rok wydania
2015
Oprawa
(miękka)
Jak tylko się pojawi, wyślemy Ci wiadomość e-mail.

Metody płatności

4,0
Bardzo dobra
446 Ocena

Brakuje nam tutaj Twojej recenzji.

Tytuł
Cent dies de felicitat
Język
kataloński
Wydawca
labutxaca
Rok wydania
2015
Oprawa
miękka
Liczba stron
416
ISBN10
8499309607
ISBN13
9788499309606
Seria
Pierwsze wydanie
2013
Oryginalna nazwa
Cento giorni di felicità
Ocena
4 z 5
Opis
Què faries si et quedessin cent dies abans de la teva mort? Lucio Battistini, un home de quaranta anys, expallanuotista amb dona i dos fills petits, sap exactament quan morirà. La data la va fixar ell mateix, després de rebre la visita d'un convidat inesperat: un càncer de fetge que ha anomenat «l'amic Fritz». Cent dies de vida abans de l'últim tram. Cent dies per deixar un bon record als seus fills, jugar amb els amics i, sobretot, reconquistar el cor de la seva dona, ferit per una traïció inesperada. Cent dies per descobrir que la vida és divertida i sempre et sorprèn. Cent dies en què Lucio decideix comprometre's amb la cosa més difícil de totes: ser feliç. Perquè, com deia Nicolas de Chamfort, «la més perduda de les jornades és aquella en què no s'ha rigut».