Bookbot

Ocena książki

Parametry

  • 126 stron
  • 5 godzin czytania

Więcej o książce

El 1911 Ors és nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans i aquest mateix any, a l'estiu, publica les glosses de La Ben Plantada, que varen provocar un enorme impacte i estan considerades com la seva obra més important. La protagonista, Teresa, és en paraules del mateix Ors, una efígie arquetípica, angèlica a força de classicisme; és a dir, un personatge femení ideal, l'encarnació exemplar de la nova Catalunya noucentista, que personifica la identificació entre Pàtria i Dona. Obra que en el seu conjunt pot qualificar-se de novel·la filosòfica, simbolitza tot el que Ors havia predicat des de les pàgines de La Veu de Catalunya, el retorn al classicisme de la cultura del país, el mediterranisme, l'arbitrarisme, que, en definitiva, esdevé una mena de corpus teòric doctrinal del catalanisme estètic i polític emergent.

Zakup książki

La ben plantada, Eugeni d'Ors, Thomas Mann, Joan Fontcuberta

Język
Rok wydania
2005
Oprawa
(miękka)
Jak tylko się pojawi, wyślemy Ci wiadomość e-mail.

Metody płatności

3,4
Dobra
54 Ocena

Brakuje nam tutaj Twojej recenzji.

Tytuł
La ben plantada
Język
kataloński
Rok wydania
2005
Oprawa
miękka
Liczba stron
126
ISBN10
8496414922
ISBN13
9788496414921
Kategorie
Ocena
3,35 z 5
Opis
El 1911 Ors és nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans i aquest mateix any, a l'estiu, publica les glosses de La Ben Plantada, que varen provocar un enorme impacte i estan considerades com la seva obra més important. La protagonista, Teresa, és en paraules del mateix Ors, una efígie arquetípica, angèlica a força de classicisme; és a dir, un personatge femení ideal, l'encarnació exemplar de la nova Catalunya noucentista, que personifica la identificació entre Pàtria i Dona. Obra que en el seu conjunt pot qualificar-se de novel·la filosòfica, simbolitza tot el que Ors havia predicat des de les pàgines de La Veu de Catalunya, el retorn al classicisme de la cultura del país, el mediterranisme, l'arbitrarisme, que, en definitiva, esdevé una mena de corpus teòric doctrinal del catalanisme estètic i polític emergent.