Bookbot

Anna Casassas Figueras

    Butxaca - 1: Maya
    Mirmanda - 53: El viatjar infinit
    Alabama Song
    Dunaj
    • Alabama Song

      • 185 stron
      • 7 godzin czytania

      Gilles Leroy és Zelda. Es fica a la seva pell i ens obre el cor sobre com va ser la vida d'ella amb l'escriptor Scott Fitzgerald. Ella, una dona bonica de Montgomery, en un estat del sud (Alabama); ell, un home del nord, misteriós i elegant: bojament enamorats i catapultats a la fama, competint per fer-se un lloc en un món burgès, amb el rerefons de la Gran Guerra i la depressió del 29. En aquest escenari, des de Nova York fins a la vella Europa, assistim a la lenta però imparable caiguda als inferns de Zelda, que, canibalitzada pel seu marit, porta una desesperada lluita per existir.

      Alabama Song2009
      3,4
    • Mirmanda - 53: El viatjar infinit

      • 286 stron
      • 11 godzin czytania

      El viatjar infinit és un esplèndid quadern de viatges, ple de tinta i vida viscuda: el diari d'un cos en moviment que juga a descobrir, conèixer i escoltar, i sobretot a compartir. I d'aquí neix l'encant. Un relat de vint anys de viatges, del 1981 al 2004. Ens trobem caminant de la mà de l'autor pels camins de l'Iran o de Tasmània sense haver-hi estat mai. Des de la Manxa del Quixot fins al Petersburg de Raskolnikov, des del castell de Ludwig de Baviera fins a l'escrivania d'Arnold Shönberg. De Londres a Sicília. A Berlín, on Magris discuteix amb Günter Grass. A la Xina, al Vietnam... Viure, viatjar, escriure. Ens reconeixem com a viatgers que de sobte se senten fascinats i ferits pels llocs i les persones i que, finalment, intenten resistir-se contra la desintegració buscant la vida plena.

      Mirmanda - 53: El viatjar infinit2008
    • Dunaj

      • 560 stron
      • 20 godzin czytania

      Wybitny esej o tożsamości i historii Europy, a zarazem monografia jednej z najważniejszych rzek starego kontynentu. Dunaj. Rzeka, która należy do wielu narodów, kultur, języków i tradycji w dziele Magrisa zamienia się w metaforę złożonej i wielowarstwowej tożsamości współczesnego Europejczyka. Pisarz przemierza rzekę od źródeł do ujścia, a więc od Niemiec do Rumunii, ale jego opowieść nie jest tylko dziennikiem podróży. Magris mistrzowsko posługuje się esejem, reportażem, szkicem literackim i w istocie tworzy z nich odrębny gatunek. Odwiedzane miejsca są pretekstem do opowiadania historii tych zakątków, ale przede wszystkim zachęcają autora do refleksji nad zaginioną Atlantydą, ową Mitteleuropą zdolną połączyć rozmaite elementy kulturowe z Zachodu i Wschodu w nową spójną całość. Jeśli w ogóle można książkę napisać tak, jak płynie rzeka, to właśnie Magrisowi udało się to w pełni. Niespieszna, dygresyjna, erudycyjna. Arcydzieło.

      Dunaj2002
      3,9