Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un epíleg de Roser Porta.
Esta es la historia de Adrià Guinart, un adolescente que va a la guerra sin poder librarse de su obsesión por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante la contienda es un auténtico proceso de aprendizaje acerca de la naturaleza humana. La guerra civil es el fondo sobre el que se proyecta la lucha que el protagonista mantiene consigo mismo. La reconocida habilidad de Rodoreda para mostrar la profundidad del ser humano vuelve a brillar aquí en todo su esplendor, y sin ahorrarle al lector una conmovedora visión de la vida cotidiana durante el conflicto bélico
Aloma és la culminació de la novel·la psicològica, on el tema principal són les relacions entre un home madur i una dona jove. Aquestes relacions solen ser tenses, gairebé impossibles; i la dona, gairebé sempre passiva, n'és la víctima. Després de trenta anys, Mercè Rodoreda va refer l'Aloma de la seva joventut, amb l'experiència acumulada amb els anys, però hi va mantenir aquella prosa evocativa i lírica, amb l'ingenuïtat d'interpretació i d'expressió que la caracteritzen.
Death in Springis a dark and dream-like tale of a teenage boy's coming of age in a remote village in the Catalan mountains; a place cut off from the outside world, where cruel customs are blindly followed, and attempts at rebellion swiftly crushed. When his father dies, he must navigate this oppressive society alone, and learn how to live in a place of crippling conformity. Often seen as an allegory for life under a dictatorship, Death in Springis a bewitching and unsettling novel about power, exile, and the hope that comes from even the smallest gestures of independence.
Una de las figuras más destacadas de la literatura en lengua catalana, Mercè Rodoreda (1909-1983), es autora de novelas y relatos breves que configuran un universo poético, de tonos difuminados, poblado en gran medida por personajes capaces de despertar en el lector un amplio registro de emociones. Algunas de sus obras más destacadas han sido llevadas a la televisión y al cine.
Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar en volum. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari, a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), on es c ompendia tot el que hi ha de més fascinador i de més punyent al món literari de l’autora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de m aduresa al costat d’altres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull d’una força lírica extraordinària que en les seves dues parts abraça tot l’arc de la plenitud creativa rodorediana. L’obra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle XX a escala universal.
Dej tejto trojgeneračnej románovej ságy sa začína odvíjať pri osude Teresy Godayovej, jednoduchého dievčaťa z ľudu, ktoré sa výdajom za starého muža dostane do sveta katalánskej buržoázie. Neskôr, keď sa znova vydá za bohatého podnikateľa, stane sa pilierom rodiny sídliacej v honosnej barcelonskej vile, kde sa postupne odvíjajú osudy jej detí, nemanželského Jesúsa a zákonnej Sofie, a neskôr aj vnukov, prepletené tragickými udalosťami. Na pestrej palete postáv sleduje autorka rodinné, spoločenské a ľúbostné vzťahy presne vymedzeného prostredia barcelonskej buržoázie, pričom sa usiluje zachytiť zložitosť ľudských osudov, zväčša kruto poznačených pochmúrnym obdobím španielskych dejín. Svojím rozprávačským majstrovstvom, vybrúseným a priezračným štýlom, obohateným zmyslovými predstavami a snovými víziami, autorka vytvorila sugestívne dielo, kde bez zbytočného moralizovania nevtieravo poukazuje na to, čo je v živote najdôležitejšie.
Katalońskie Downton Abbey Porywająca powieść należąca do klasyki współczesnej
literatury katalońskiej autorstwa jednej z najbardziej cenionych pisarek
hiszpańskich. Trzy pokolenia arystokracji i kilka pokoleń służby – historia
zaczynająca się w latach siedemdziesiątych XIX wieku i sięgająca nadejścia
dyktatury Franco i hiszpańskiej wojny domowej. Kiedy Salvador Valldaura
spotyka Teresę Goday, uwodzą go jej aksamitne oczy i zaraźliwy śmiech.
Valldaura, bogaty i niemłody już dyplomata, i Teresa, biedna córka handlarza
rybami, pobierają się i przeprowadzają do dużej willi na obrzeżach Barcelony.
W tym domu ich rodzina rozkwita i rozpada się: w kalejdoskopie zmieniających
się perspektyw przewijają się losy kolejnych mężów, żon, córek i synów, także
tych z nieślubnego łoża. Przydarzają się tragedie i wielkie, także zakazane
miłości, zdrady i dowody bezinteresownego oddania, czyny pełne altruizm i
samolubstwa. Rozbite lustro opowiada historię rozpadającej się matriarchalnej
dynastii zbudowanej na miłości, kłamstwach, namiętnościach, tajemnicach,
nadziejach i zdradach.
"Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada." Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d'una sacrificada mare de família, qui s'explica és una dona marginada que viu de "fer senyors". Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l'Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l'obra rodorediana. Amb un epíleg de Xavier Pla.
Román katalánské autorky, žijící od konce španělské občanské války trvale v exilu, představuje uvolněný monolog prosté ženy z Diamantového náměstí na předměstí Barcelony, monolog vedený na pozadí historického vývoje ve Španělsku od dvacátých let, směřujícího přes potlačovánínárodního života v Katalánsku, boje o katalánskou autonomii a fašistické hnutí k občanské válce. Jde o příběh milenky, manželky a matky, jejíž muž padne na frontě, žena s dětmi se ocitá bez prostředků, nemá daleko k sebevraždě, ale nakonec statečně nese svůj osud.
Rok 1930, Barcelona. Natalia, piękna i młoda, zostaje poproszona do tańca przez Quimeta, który pewny siebie obiecuje, że w ciągu roku się z nią ożeni. Nazywa ją czule Colometą – Gołąbką – i kocha w sposób dziwny i egoistyczny. W miarę jak Hiszpania pogrąża się w wojnie, ich przyszłość staje się coraz bardziej niepewna. Quimet, zaborczy i nieco dziecinny, wpada na różne pomysły zarobkowe, w końcu zaczyna hodować gołębie. Kiedy jego biznes upada, wyrusza na front, a Natalia z dwójką dzieci walczy o przetrwanie, harując dzień i noc, powoli tracąc wiarę w lepsze jutro. Mimo trudności, szczęście w końcu się do niej uśmiecha. Powieść ukazuje bohaterstwo, które nie przynosi laurów, oraz miłość jako zapomniany skarb odkryty po latach bólu. Rodoreda w sposób pozbawiony sentymentalizmu przedstawia życie zwykłych ludzi w niezwykłej sytuacji, opowiadając o codziennej miłości, często trudnej i wymagającej. Nowy przekład Anny Sawickiej wydobywa piękno tej prozy, a książka uznawana jest za jedno z najważniejszych dzieł katalońskiej literatury XX wieku. Merce Rodoreda, jedna z najwybitniejszych postaci tej literatury, tworzy narrację poetycką i oryginalną, inspirującą wielu późniejszych autorów.