Bookbot

Narratives - 22: La Ciutat i la Casa

Ocena książki

Parametry

  • 278 stron
  • 10 godzin czytania

Więcej o książce

רומàn-המכתבים 'La Ciutat i la Casa' és l'últim roman que va escriure Natalia Ginzburg. És la història d'un grup d'amics, sobre els seus amors, traïcions, i la mort dels seus éssers estimats. L'abandonament de Giuseppe cap a Amèrica i la desintegració de "la casa" on es troben tots els caps de setmana obre una extensa correspondència que reflecteix fragments de vida com trossos d'un mirall trencat. Aquest és el símbol de Natalia Ginzburg mateixa, que va escriure sobre el llibre: "Ja des del principi no esperava parlar, el mirall estava trencat, i sabia que reparar els trossos seria impossible, mai no havia experimentat la gràcia que hi ha en un mirall sencer davant teu". Potser és precisament en això que rau el seu gran èxit, que molts consideren avui el seu millor roman. L'esguard a les cartes d'aquestes persones és com una mirada a una pila de cartes que algú de la vida real va abandonar quan va canviar de casa. I per sobre de tot, hi ha en aquest llibre una gràcia d'empatia humana.

Zakup książki

Narratives - 22: La Ciutat i la Casa, Natalia Ginzburg, Josefina Figuerola Garreta

Język
Rok wydania
1990
Oprawa
(miękka)
Jak tylko się pojawi, wyślemy Ci wiadomość e-mail.

Metody płatności

4,1
Bardzo dobra
362 Ocena

Brakuje nam tutaj Twojej recenzji.

Tytuł
Narratives - 22: La Ciutat i la Casa
Język
kataloński
Rok wydania
1990
Oprawa
miękka
Liczba stron
278
ISBN10
8476021747
ISBN13
9788476021743
Seria
Kategorie
Oryginalna nazwa
La città e la casa
Ocena
4,05 z 5
Opis
רומàn-המכתבים 'La Ciutat i la Casa' és l'últim roman que va escriure Natalia Ginzburg. És la història d'un grup d'amics, sobre els seus amors, traïcions, i la mort dels seus éssers estimats. L'abandonament de Giuseppe cap a Amèrica i la desintegració de "la casa" on es troben tots els caps de setmana obre una extensa correspondència que reflecteix fragments de vida com trossos d'un mirall trencat. Aquest és el símbol de Natalia Ginzburg mateixa, que va escriure sobre el llibre: "Ja des del principi no esperava parlar, el mirall estava trencat, i sabia que reparar els trossos seria impossible, mai no havia experimentat la gràcia que hi ha en un mirall sencer davant teu". Potser és precisament en això que rau el seu gran èxit, que molts consideren avui el seu millor roman. L'esguard a les cartes d'aquestes persones és com una mirada a una pila de cartes que algú de la vida real va abandonar quan va canviar de casa. I per sobre de tot, hi ha en aquest llibre una gràcia d'empatia humana.